Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona en 1894. la seva infància va ser molt dura, perquè el seu pare que era fogoner de vaixell va morir en un accident en alta mar. Als 12 anys va sentir el desig d’incorporar-se a l’Església. Un any més tard va entrar d'aprenent en una adrogueria, va treballar en el port, en un taller d'escultura religiosa... En el temps lliure escrivia pensaments de caràcter polític. Desprès d’un any es casa amb Carmen Eleuterio i Ferrer. Abans d’això Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes de Gorki i Nietzsche. Va conèixer a Daniel Cardona, un dels dirigents de d’independentisme radical i s'introdueix en els cercles nacionalistes. El 1914 col•labora amb les Joventuts Socialistes i 'Justicia Social', de Reus; entra a la redacció de la revista "Los Miserables", adopta el pseudònim 'Gorkiano'. És l'època (1915-1916) en què treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. El març de 1916, a partir de l'article "Un pueblo, Portugal" aparegut a "Los Miserables", és condemnat a dos mesos i un dia a la presó. Més tard comença a escriure poemes en català i s’introdueix en el món de les avantguardes futuristes. L’any 1918 publica l'únic número de la revista "Arc-Voltaic". En aquesta publicació d'influències futuristes ja apareix el títol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. L'estiu d'aquell any, el poeta comença a posar-se malalt de tuberculosi.
El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Escriu el Primer manifest futurista català.
En 1922 neix Núria, la seva segona filla, però el 1924 mor. La tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit empitjora i mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, de Barcelona.
Drama en el port és un poema de la primera etapa del poeta. La etapa més avantguardista.
Aquest no té un tema en concret el que vol és descriure una sèrie d’imatges superposades i les sensacions que sent i veu l’autor. Com per exemple quan diu: als meus peus llums blanques verdes roges, la boia inquieta...
Joan Salvat-Papasseit pretén descriure els diversos records que tenia de quan treballava al port.
Aquest poema el podríem separar en la descripció de cada imatge del port una part del poema, ja que aquest poema no segueix una estructura normal i tampoc hi han signes de puntuació.
Podem observar que hi han molt elements avantguardes futuristes. Com per exemple la forma que li dona a la paraules, d’arc voltaic, draga, tràngol... Les paraules que fa servir són noves, invents nous de l’època com el transatlàntic, la draga, les llums artificials... Desapareixen els signes de puntuació. Les frases del poema no segueixen un ordre.
En aquest poema podem trobar diverses figures retòriques. Per exemple hi ha moltes personificacions, quan diu les sirenes xisclant, la boia inquieta, les ones canten... Pretén donar qualitats humanes a éssers inanimats i d’aquesta manera expressa el que sent mirant la boia o escoltant el soroll de les ones.
Hi han metàfores com: el tro al lluny del sospir de les tenebres..., on relaciona dos realitats diferents. També he trobat un hipèrbaton, es pot veure perquè l’oració no segueix l’odre habitual.
Al final del poema podem trobar una metàfora en els últims dos versos, ja que parla del jo poètic, que vol estar en un altre lloc mentre va explicant el poema, però quant veu les gavines veu on està realment. Però diu això ja que en la seva biografia afirma que el treball en el port es molt dur per això vol estar en un altre lloc.
Si ens fixem en aquest poema podem veure con l’autor parla d'una queixa social que són els immigrants. Crec que el poeta descriu com els immigrants baixaven d’un vaixell, mentre ell treballava de vigilant nocturn.
En conclusió aquest poema al principi no el vaig entendre i el vaig haver de llegir moltes vegades, però quan el vaig entendre bé m’ha semblat un poema molt interessant. El que m’agradat ha sigut com a descrit algunes imatges con la boia inquieta o ones canten el desig d’engolir... La forma que li ha donat al cal•ligrama no m’ha cridat l’atenció.
Joan Salvat-Papasseit pretén descriure els diversos records que tenia de quan treballava al port.
Aquest poema el podríem separar en la descripció de cada imatge del port una part del poema, ja que aquest poema no segueix una estructura normal i tampoc hi han signes de puntuació.
Podem observar que hi han molt elements avantguardes futuristes. Com per exemple la forma que li dona a la paraules, d’arc voltaic, draga, tràngol... Les paraules que fa servir són noves, invents nous de l’època com el transatlàntic, la draga, les llums artificials... Desapareixen els signes de puntuació. Les frases del poema no segueixen un ordre.
En aquest poema podem trobar diverses figures retòriques. Per exemple hi ha moltes personificacions, quan diu les sirenes xisclant, la boia inquieta, les ones canten... Pretén donar qualitats humanes a éssers inanimats i d’aquesta manera expressa el que sent mirant la boia o escoltant el soroll de les ones.
Hi han metàfores com: el tro al lluny del sospir de les tenebres..., on relaciona dos realitats diferents. També he trobat un hipèrbaton, es pot veure perquè l’oració no segueix l’odre habitual.
Al final del poema podem trobar una metàfora en els últims dos versos, ja que parla del jo poètic, que vol estar en un altre lloc mentre va explicant el poema, però quant veu les gavines veu on està realment. Però diu això ja que en la seva biografia afirma que el treball en el port es molt dur per això vol estar en un altre lloc.
Si ens fixem en aquest poema podem veure con l’autor parla d'una queixa social que són els immigrants. Crec que el poeta descriu com els immigrants baixaven d’un vaixell, mentre ell treballava de vigilant nocturn.
En conclusió aquest poema al principi no el vaig entendre i el vaig haver de llegir moltes vegades, però quan el vaig entendre bé m’ha semblat un poema molt interessant. El que m’agradat ha sigut com a descrit algunes imatges con la boia inquieta o ones canten el desig d’engolir... La forma que li ha donat al cal•ligrama no m’ha cridat l’atenció.
