DE VERITAT QUE SÓC LLETJA?

Em diuen que sóc lletja. Es pensen que ho sé. Crec que s'equivoquen amb mi. Sé que no sóc molt guapa però tampoc horrible. Potser una mica agraciada, i poc afavorida però molt bona noia, normaleta tirant a lletgeta, però tinc un no sé què... Sóc com soc i no puc fer-hi res. No sóc espantosa, ni maquíssima. La gent em mira? Crec que sí, perquè penso que moltes vegades es riuen de mi. No sé si es fixen o desvien la mirada, potser alguna vegada gaudiran dels meus aspectes bonics o no de la meva cara en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, i encara no hi estic acostumada. No comentin el meu aspecte, no em descriguin en veu alta, ni parlin de les meves faccions amb els amics, tampoc em facin servir per demostrar que sou interessants i guapos, ja que no m’agrada. Reflexioneu el que digueu, perquè totes les persones tenen alguna cosa bona i bella . Les meves amigues es pensen que sóc una paranoica. Això és que encara no volen posar-se en el meu lloc.