domingo, 29 de mayo de 2011

DRAMA EN EL PORT Joan Salvat Papasseit


Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona en 1894. la seva infància va ser molt dura, perquè el seu pare que era fogoner de vaixell va morir en un accident en alta mar. Als 12 anys va sentir el desig d’incorporar-se a l’Església. Un any més tard va entrar d'aprenent en una adrogueria, va treballar en el port, en un taller d'escultura religiosa... En el temps lliure escrivia pensaments de caràcter polític. Desprès d’un any es casa amb Carmen Eleuterio i Ferrer. Abans d’això Salvat queda influït per les idees anarquistes i socialistes de Gorki i Nietzsche. Va conèixer a Daniel Cardona, un dels dirigents de d’independentisme radical i s'introdueix en els cercles nacionalistes. El 1914 col•labora amb les Joventuts Socialistes i 'Justicia Social', de Reus; entra a la redacció de la revista "Los Miserables", adopta el pseudònim 'Gorkiano'. És l'època (1915-1916) en què treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. El març de 1916, a partir de l'article "Un pueblo, Portugal" aparegut a "Los Miserables", és condemnat a dos mesos i un dia a la presó. Més tard comença a escriure poemes en català i s’introdueix en el món de les avantguardes futuristes. L’any 1918 publica l'únic número de la revista "Arc-Voltaic". En aquesta publicació d'influències futuristes ja apareix el títol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. L'estiu d'aquell any, el poeta comença a posar-se malalt de tuberculosi.
El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Escriu el Primer manifest futurista català.
En 1922 neix Núria, la seva segona filla, però el 1924 mor. La tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit empitjora i mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, de Barcelona.

Drama en el port és un poema de la primera etapa del poeta. La etapa més avantguardista.

Aquest no té un tema en concret el que vol és descriure una sèrie d’imatges superposades i les sensacions que sent i veu l’autor. Com per exemple quan diu: als meus peus llums blanques verdes roges, la boia inquieta...
Joan Salvat-Papasseit pretén descriure els diversos records que tenia de quan treballava al port.
Aquest poema el podríem separar en la descripció de cada imatge del port una part del poema, ja que aquest poema no segueix una estructura normal i tampoc hi han signes de puntuació.
Podem observar que hi han molt elements avantguardes futuristes. Com per exemple la forma que li dona a la paraules, d’arc voltaic, draga, tràngol... Les paraules que fa servir són noves, invents nous de l’època com el transatlàntic, la draga, les llums artificials... Desapareixen els signes de puntuació. Les frases del poema no segueixen un ordre.
En aquest poema podem trobar diverses figures retòriques. Per exemple hi ha moltes personificacions, quan diu les sirenes xisclant, la boia inquieta, les ones canten... Pretén donar qualitats humanes a éssers inanimats i d’aquesta manera expressa el que sent mirant la boia o escoltant el soroll de les ones.
Hi han metàfores com: el tro al lluny del sospir de les tenebres..., on relaciona dos realitats diferents. També he trobat un hipèrbaton, es pot veure perquè l’oració no segueix l’odre habitual.
Al final del poema podem trobar una metàfora en els últims dos versos, ja que parla del jo poètic, que vol estar en un altre lloc mentre va explicant el poema, però quant veu les gavines veu on està realment. Però diu això ja que en la seva biografia afirma que el treball en el port es molt dur per això vol estar en un altre lloc.
Si ens fixem en aquest poema podem veure con l’autor parla d'una queixa social que són els immigrants. Crec que el poeta descriu com els immigrants baixaven d’un vaixell, mentre ell treballava de vigilant nocturn.
En conclusió aquest poema al principi no el vaig entendre i el vaig haver de llegir moltes vegades, però quan el vaig entendre bé m’ha semblat un poema molt interessant. El que m’agradat ha sigut com a descrit algunes imatges con la boia inquieta o ones canten el desig d’engolir... La forma que li ha donat al cal•ligrama no m’ha cridat l’atenció.

domingo, 22 de mayo de 2011

imatges vanguardistes

Aquest poema visual és del llibre El pais de las maravilas de Lewis Carroll i està escrit en català. En la imatge es pot veure uns nuvols i un tornado.

Crec que vol transmetre els problemes que va tenint Alicia al llarg del llibre.



He escollit aquesta imatge, perquè és del llibre de Alicia del pais de las maravilla, ja que quan era petita veia molt la pel·lícula perque m'encanta la historia que explica.








El pintor que ha creat aquest dibuix vol representar a la dona i dedicar-li un cuadre, ja que sent admiració cap a la dona. Encara que aquest pintor no només té aquest cuadre representant a la dona.



He escollit aquest cuadre de la dona, perquè m'ha cridat l'atenció. Al principi no m'havia adonat que era una dona, no sabia que era amb tantes linies. Sembla que l'autor l'hagi fet de forma espontanea i en un moment, però segurament l'haura portat un bon temps en fer aquest dibuix.








Indigneu-vos!. Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica

Títol: Indigneu-vos
Autora: Stéphane Hessel
Idioma: Català
Traducció: María Belvis Martínez García
Pròleg: José Luis Sampedro
Edició: 1, col•lecció Destino
Primera edició, el 2011
64 pàgines
Format: Rústica
ISBN: 978-84-97-1020-25
Matèria: Sociologia
Preu: 5 €






Stéphane Hessel és el autor del llibre, té 93 anys i es troba en l’última etapa de la seva vida. Va ser membre de la Resistència francesa i va participar en la redacció de la Declaració Universal dels drets de l’home . En el llibre explica que està a favor de la independencia d' Algeria, i que la seva principal indignació actualment és el conflicte de Palestina.
Explica que a causa del consumisme cada vegada la diferencia entre els pobres i els rics són més grans. Que avui dia es necessiten alguns dels components que va imposar Jean Moulin a França per poder tenir una societat de la qual estar orgullosos. Que no hi hagi racisme, que els mitjans de comunicació no estiguin controlats pels més poderosos...
Hi ha una part on es contradiu quan afirma que està en contra del terrorisme, però quan hi ha mitjans militars no pot haver-hi una reacció no violenta. S’ha d’entendre que quan la gent està exasperada actuen amb violència i això es la negació de l’esperança. Els israelites utilitzen el terrorisme no violent. Deixant d’ utilitzar la violència i fent un gran avenç.
El que preten Hessel és comunicar als joves que al seu voltant hi han moltes situacions que justifiquen la seva indignació i que han d’actuar conjuntament i aprofitar els mitjans de comunicació. Vol fer reaccionar als joves, per a que lluitin per canviar les injusticies, la qualitat de vida del habitants del món i els seus drets. Perquè la pitjor actitud és la indiferència i això fa que es perdi un component essencial de l'esser humà. Fer-los veure que el camí de la história està compost per catàstrofes, i d'aquesta manera s'indignin i es rebel·lin de forma pacífica.
Al final explica que que la seva indignació contra la injustícia segueix intacta.

Indigneu-vos és un llibre molt curt de 64 pàgines que s’ ha publicat aquest any i ha tingut bastant d’èxit. Aquest llibre és una traducció, ja que l’home que l’ha escrit és francès.
Crec que Stéphane Hessel s’expressa molt bé en el llibre i el vocabulari no és difícil d’entendre. Dóna exemples d’ algunes situacions que el fan indignar-se, situacions actuals. No explica massa una cosa i això esta molt bé, perquè la obra no es fa pesada i difícil de seguir. El llenguatge és correcte.
És un llibre que fa reflexionar a la persona que el llegeix. Fa pensar al lector en coses amb les s'indigna, accions que no li agraden i que lluitaríen per a que això canvies. Estic d’acord amb el que diu, que avui dia els joves no lluiten per res, quan actualment tenim més mitjans de comunicació i que arriben a llocs més llunys per expressar la nostre indignació. Per una part entenc que això ho vulgui canviar o almenys que ens faci reflexionar sobre aquest tema, perquè seria un pas més per fer-nos veure com està el món i canviar-lo.
Personalment m’ha agradat i m’ha fet pensar sobre alguna cosa que no m’agrada que ha passat actualment. Penso que l’autor amb aquest llibre ens ha volgut donar ànims per lluitar per alló que volem.