SÓC VELL

Sóc vell. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc vell. No poc juvenil, ni més major però molt bon home, ni normalet tirant a vellet, ni gens jove però té un no sé què, no. Sóc vell i punt. Espantosament, fastigosament vell. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de les meves arrugues en tot el seu esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès com ho fan els meus nets. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no han arribat a la meva edat.