viernes, 4 de febrero de 2011
Complements de l'oració
Aquesta nit és la ultima nit(atribut)
Ja es pon el sol, no tornara a sortir
Despertaras sola dins el llit(CCL)
i se que em buscaras pero jo no sere aqui(CCL)
No vull dir-te adeu pero és el que hem de fer(atribut)
Les coses passen i els nostres camins(CD) es separen
No miris enrere quan marxis(CCT), fes-ho(CD) per mi
Saps que estaré mirant de lluny(CRV)
Aquesta nit és la ultima nit(atribut)
I recordar
I no oblidar
No vull dir-te adeu pero és el que hem de fer(atribut)
Les coses passen i els nostres camins(CD) es separen
No miris enrere quan marxis fes-ho(CD) per mi
Saps que estaré mirant de lluny(CRV)
I quan tornaré on varem ser, serem un dia d'aquests
conversant sota la llum de les faroles(CCL) amb tu(CCCompa.)
No vull dir-te adeu pero és el que hem de fer(atribut)
Les coses passen i els nostres camins(CD) es separen
No miris enrere quan marxis(CCT), fes-ho(CD) per mi
Saps que estaré mirant de lluny(CRV)
domingo, 30 de enero de 2011
Microrelats
NIT INESPERADA
Aquella nit que vaig tenir tanta por... No l’oblidaré mai. No em podia creure que tingués tanta mala sort i que m’estigues passant tot això.
Estava entrant tranquil•la a casa, quan, de sobte, vaig sentir que tenia un cos enganxat al meu deixant-me immòbil i sense poder parlar, em van arrossegar fins a un cotxe. Allà no vaig ser capaç de veure res i em van portar a un lloc estrany, on no es sentia cap soroll. No sé quan de temps va passar, però quan vaig sortir d’aquell lloc i vaig tornar em semblava que mai havia existit
nit inesperada on PhotoPeach
ETAPES DE LA VIDA
Quan estic al sol i miro la meva ombra m’adono que a vegades és més petita i a vegades més gran i em fa pensar en el pas del temps. La mateixa sensació que quan em miro al mirall, encara que sóc jove... Com seré quan vagi a l’ universitat, quan em casi o quan tingui setanta anys? No puc perdre temps planificant la meva ombra. Ella estarà en altres siluetes i jo...
etapes de la vida on PhotoPeach
VACANCES AMB AQUELLES PERSONES
Aquestes vacances d’hivern vull volar i veure coses que fa temps que enyoro. Poder celebrar tradicions, viure nits d’insomni i de converses nostàlgiques, de carrers d’infantesa, d’olors i de les llars de Nadal. Vull volar cap a la innocència d’una ciutat perduda.
vacances amb aquelles persones on PhotoPeach
Aquella nit que vaig tenir tanta por... No l’oblidaré mai. No em podia creure que tingués tanta mala sort i que m’estigues passant tot això.
Estava entrant tranquil•la a casa, quan, de sobte, vaig sentir que tenia un cos enganxat al meu deixant-me immòbil i sense poder parlar, em van arrossegar fins a un cotxe. Allà no vaig ser capaç de veure res i em van portar a un lloc estrany, on no es sentia cap soroll. No sé quan de temps va passar, però quan vaig sortir d’aquell lloc i vaig tornar em semblava que mai havia existit
nit inesperada on PhotoPeach
ETAPES DE LA VIDA
Quan estic al sol i miro la meva ombra m’adono que a vegades és més petita i a vegades més gran i em fa pensar en el pas del temps. La mateixa sensació que quan em miro al mirall, encara que sóc jove... Com seré quan vagi a l’ universitat, quan em casi o quan tingui setanta anys? No puc perdre temps planificant la meva ombra. Ella estarà en altres siluetes i jo...
etapes de la vida on PhotoPeach
VACANCES AMB AQUELLES PERSONES
Aquestes vacances d’hivern vull volar i veure coses que fa temps que enyoro. Poder celebrar tradicions, viure nits d’insomni i de converses nostàlgiques, de carrers d’infantesa, d’olors i de les llars de Nadal. Vull volar cap a la innocència d’una ciutat perduda.
vacances amb aquelles persones on PhotoPeach
Carta de presentació
Ana Sabrina Aparicio Vilches / GUMEN CATERINGS, S.Lc/
Fages de Climent Sector Babía 94 A PB 1/ C/Cato, nº6. Baixos
17487 Empuriabrava – Prov. De Girona /Apartat de correus 9909
Tel. : 972452684 /08206 Sabadell (Barcelona)Mob.:691093396
Empuriabrava, 13 de gener de 2011
Senyor/Senyora:
En resposta a l’anunci que vaig rebre per correu sobre aquest lloc de treball d’administració per a la vostra empresa, us envio aquesta carta per oferir-me com a candidata.
Em dic Ana Sabrina Aparicio Vilches i tinc 30 anys. Sóc una persona molt organitzada i independent. Sóc molt esportista, he fet competicions de natació durant deu anys. També he fet cursos de monitora i tinc una certa experiència en aquest àmbit.
He fet un mòdul d’informàtica. L’any 2002 vaig acabar la formació professional d’administrativa. He estat treballant quatre anys com a recepcionista, tres anys d’administrativa i tres anys com a secretària. Actualment estic treballant en una tènda i estic millorant l’anglès.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donar-me a conèixer millor i personalment. Estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportunes.
A l’espera de les vostres notícies, atentament,
Fages de Climent Sector Babía 94 A PB 1/ C/Cato, nº6. Baixos
17487 Empuriabrava – Prov. De Girona /Apartat de correus 9909
Tel. : 972452684 /08206 Sabadell (Barcelona)Mob.:691093396
Empuriabrava, 13 de gener de 2011
Senyor/Senyora:
En resposta a l’anunci que vaig rebre per correu sobre aquest lloc de treball d’administració per a la vostra empresa, us envio aquesta carta per oferir-me com a candidata.
Em dic Ana Sabrina Aparicio Vilches i tinc 30 anys. Sóc una persona molt organitzada i independent. Sóc molt esportista, he fet competicions de natació durant deu anys. També he fet cursos de monitora i tinc una certa experiència en aquest àmbit.
He fet un mòdul d’informàtica. L’any 2002 vaig acabar la formació professional d’administrativa. He estat treballant quatre anys com a recepcionista, tres anys d’administrativa i tres anys com a secretària. Actualment estic treballant en una tènda i estic millorant l’anglès.
Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donar-me a conèixer millor i personalment. Estic a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportunes.
A l’espera de les vostres notícies, atentament,
PD: Adjunto currículum
Currículum
LLOC DE TREBALL SOL•LICITAT:
Secretària administrativa
DADES PERSONALS :
Ana Sabrina Aparicio
Argentina, 23 de novembre de 1981
D.N.I. 41569225Z
c/ Fages de Climent Sector Bahía 94 A PB 1º
Tel. : 972452684
Mob.:691093396
anasabriaparicio@hotmail.com
FORMACIÓ:
- Graduat Escolar a l’IES Castelló d’Empúies, any 1997.
- Cicle formatiu de grau mitjà de comerç a Barcelona.
- Cicle formatiu de grau superior d’administració i finances a Barcelona.
- Curs de comptabilitat informatitzada: Contaplus, Facturaplus 1999 en Valencia.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL:
- Recepcionista: atenció telefònica, atenció de visites i control d’enviaments des de l’any 1999 fins l’any 2003.
- Administrativa: suport al Departament d’Administració, comptabilitat d’arxius de factures i seguiment telefònic del Departament de Post- Venda entre 2003 i 2006.
- Secretària directora al Departament d’Administració: control i coordinació de viatges i reunions, atenció telefònica i recepció de visites, redacció i organització de documents i elaboració de nòmines i assegurances, entre 2007 i 2010.
DADES COMPLEMENTÀRIES:
Tinc un bon coneixement escrit i oral del castellà i el català. Tinc un nivell mig de francès i anglès. Actualment millorant-lo a Open School.
Domini de: MS Office 2000, Windows 98, Word 00, Word 97, Excel, Power Point, Outlook.
INFORMES:
Poden demanar observacions sobre la meva activitat professional a la Sr. Anna Maria Lopez, directora del Departament d’Administració de Barcelona. Tel. 365 129 675
Empuriabrava, 13 de gener de 2011
Secretària administrativa
DADES PERSONALS :
Ana Sabrina Aparicio
Argentina, 23 de novembre de 1981
D.N.I. 41569225Z
c/ Fages de Climent Sector Bahía 94 A PB 1º
Tel. : 972452684
Mob.:691093396
anasabriaparicio@hotmail.com
FORMACIÓ:
- Graduat Escolar a l’IES Castelló d’Empúies, any 1997.
- Cicle formatiu de grau mitjà de comerç a Barcelona.
- Cicle formatiu de grau superior d’administració i finances a Barcelona.
- Curs de comptabilitat informatitzada: Contaplus, Facturaplus 1999 en Valencia.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL:
- Recepcionista: atenció telefònica, atenció de visites i control d’enviaments des de l’any 1999 fins l’any 2003.
- Administrativa: suport al Departament d’Administració, comptabilitat d’arxius de factures i seguiment telefònic del Departament de Post- Venda entre 2003 i 2006.
- Secretària directora al Departament d’Administració: control i coordinació de viatges i reunions, atenció telefònica i recepció de visites, redacció i organització de documents i elaboració de nòmines i assegurances, entre 2007 i 2010.
DADES COMPLEMENTÀRIES:
Tinc un bon coneixement escrit i oral del castellà i el català. Tinc un nivell mig de francès i anglès. Actualment millorant-lo a Open School.
Domini de: MS Office 2000, Windows 98, Word 00, Word 97, Excel, Power Point, Outlook.
INFORMES:
Poden demanar observacions sobre la meva activitat professional a la Sr. Anna Maria Lopez, directora del Departament d’Administració de Barcelona. Tel. 365 129 675
Empuriabrava, 13 de gener de 2011
Preguntes que es poden fer en una entrevista
-Què sap sobre la nostra empresa?
-Quines són les seves qualitats en el treball?
-Per què va deixar de treballar en l’anterior empresa?
-Què pensa que pot aportar a l’empresa?
-Estaria disposat a traslladar-se de ciutat si sigués necessari ?
-Quines són les seves qualitats en el treball?
-Per què va deixar de treballar en l’anterior empresa?
-Què pensa que pot aportar a l’empresa?
-Estaria disposat a traslladar-se de ciutat si sigués necessari ?
lunes, 17 de enero de 2011
Imatges modernistes
CatalunyaPress
L'autor d'aquesta pintura en oli és Ramon Casas, que la va pintar l'any 1901. Els personatges del quadre són Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil.
Actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Aquesta imatge són els bancs del Parc Güell que es troba a Barcelona. L'arquitecte és Antoni Gaudí i va ser construit entre els anys 1900-1914.
Aquest personatge és Santiago Rusiñol(1861-1931), un artista modernista molt destacat. En aquesta imatge podem veure com anaven vestits els modernistes.
L'autor d'aquesta pintura en oli és Ramon Casas, que la va pintar l'any 1901. Els personatges del quadre són Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil.Actualment es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Bancs del Parc Güell
Aquesta imatge són els bancs del Parc Güell que es troba a Barcelona. L'arquitecte és Antoni Gaudí i va ser construit entre els anys 1900-1914.Santiago Rusiñol
Aquest personatge és Santiago Rusiñol(1861-1931), un artista modernista molt destacat. En aquesta imatge podem veure com anaven vestits els modernistes.Jardí abandonat
Aquesta pintura representa una obra teatral de Santiago Rusiñol, va ser feta l'any 1898. L'argument d'aquesta obra és el rebuig d'una dona a la declaració que li fan diversos homes, però ella opta per no abandonar la llar.
La Càrrega
És una obra de Ramon Casas, la va fer el 1903 i es oli sobre tela. El títol fa referencia a una vaga que hi va haver en barcelona el febrer de 1902.
És una obra de Ramon Casas, la va fer el 1903 i es oli sobre tela. El títol fa referencia a una vaga que hi va haver en barcelona el febrer de 1902.Actualment es troba en el MNAC
miércoles, 1 de diciembre de 2010
L'amor sobre un cavall
Sóc un jove de vint-i-quatre anys i sóc molt tranquil, per això ja no em ve de gust sortir de nit. Estic vivint a la ciutat de Barcelona, però estic cansat del soroll dels cotxes i d’estar sempre envoltat de gent, per això he decidit anar-me’n.
M’ hen vaig una temporada al camp, a casa del meu avi, perquè allà podré fer coses diferents, estar més tranquil i amb la naturalesa. Ajudaré el meu avi a l’hort, les vaques, les gallines i muntaré a cavall, que m’encanta.
Quan vaig arribar a casa del meu avi em vaig sorprendre, el paisatge era molt bonic. Casi cada dia pujava a la teulada per mirar el verd dels camps, els diferents colors vius de les flors i a vegades es podien veure animals.
En aquell poble, vaig conèixer un noi i dues noies, que eren amics, es deien Arnau, Laura i Júlia. Ens vam fer amics, la veritat és que passava molt temps amb la Júlia, tot el que podia, m’agradava. Ella era alta, prima, tenia la pell blanca com la llet i els cabells rossos. El que més m’agradava d’ella eren els seus ulls d’un blau intens, amb el contorn negre i els seus llavis fins, que sempre brillaven. A ella també li agrada muntar a cavall, sempre portava uns pantalons ajustats, unes botes negres i samarretes o jerseis llisos.
Un dia, quan estava sobre la teulada, vaig veure la Júlia com muntava a cavall, en aquell moment em vaig adonar que m’havia enamorat.
La Laura i l’Arnau es van fixar com actuava amb la Júlia i un dia em van preguntar si m’agradava. Jo els hi vaig dir que sí, però ells em van dir que tenia un xicot i que jo el coneixia . En aquell moment no em vaig parar a pensar qui era. Més tard, quan estava sol, em va venir al cap qui era el xicot de la Júlia, era l’Albert, el meu veí. A partir d’aquell moment vaig començar a fixar-me cada vegada que l’Albert sortia de casa i s’anava amb la Júlia.
Veure la Júlia i l’Albert junts no em feia gens de gràcia, no ho podia evitar. Tampoc podia evitar veure per la finestra el que feien junts. Cada vegada que els veia, sentia que no tenia cap possibilitat de que ella es fixés amb mi, per aquesta raó sentia tanta tristesa. Alguna cosa dins meu em deia que li havia de dir el que sentia per ella, i potser s’ho pensava, em deia que sí i deixava l’Albert. A mi no m’importava que el meu veí s’enfadés amb mi. Però també pensava que hi havia una altra possibilitat, i era que em rebutges. Sentia molta angoixa i volia sentir-me millor. Per això vaig decidir trucar-la per anar a muntar a cavall.
Aquella tarda ens s’ho estàvem passant molt bé i li havia proposat fer una cursa a cavall, ella va acceptar. Quan anàvem pel camp el cavall de la Júlia es va entrebancar i ella va caure. Jo quan vaig escoltar el crit que va fer i vaig veure que estava al terra, i no es movia em vaig espantar molt. Vaig anar corrent a ajudar-la, i vaig anar a demanar ajuda, però ja era massa tard. Unes hores més tard va morir en l’hospital, tenia un cop molt greu al cap. Això em va amoïnar moltísim i més sabent que no li vaig poder dir tot el que sentia per ella.
M’ hen vaig una temporada al camp, a casa del meu avi, perquè allà podré fer coses diferents, estar més tranquil i amb la naturalesa. Ajudaré el meu avi a l’hort, les vaques, les gallines i muntaré a cavall, que m’encanta.
Quan vaig arribar a casa del meu avi em vaig sorprendre, el paisatge era molt bonic. Casi cada dia pujava a la teulada per mirar el verd dels camps, els diferents colors vius de les flors i a vegades es podien veure animals.
En aquell poble, vaig conèixer un noi i dues noies, que eren amics, es deien Arnau, Laura i Júlia. Ens vam fer amics, la veritat és que passava molt temps amb la Júlia, tot el que podia, m’agradava. Ella era alta, prima, tenia la pell blanca com la llet i els cabells rossos. El que més m’agradava d’ella eren els seus ulls d’un blau intens, amb el contorn negre i els seus llavis fins, que sempre brillaven. A ella també li agrada muntar a cavall, sempre portava uns pantalons ajustats, unes botes negres i samarretes o jerseis llisos.
Un dia, quan estava sobre la teulada, vaig veure la Júlia com muntava a cavall, en aquell moment em vaig adonar que m’havia enamorat.
La Laura i l’Arnau es van fixar com actuava amb la Júlia i un dia em van preguntar si m’agradava. Jo els hi vaig dir que sí, però ells em van dir que tenia un xicot i que jo el coneixia . En aquell moment no em vaig parar a pensar qui era. Més tard, quan estava sol, em va venir al cap qui era el xicot de la Júlia, era l’Albert, el meu veí. A partir d’aquell moment vaig començar a fixar-me cada vegada que l’Albert sortia de casa i s’anava amb la Júlia.
Veure la Júlia i l’Albert junts no em feia gens de gràcia, no ho podia evitar. Tampoc podia evitar veure per la finestra el que feien junts. Cada vegada que els veia, sentia que no tenia cap possibilitat de que ella es fixés amb mi, per aquesta raó sentia tanta tristesa. Alguna cosa dins meu em deia que li havia de dir el que sentia per ella, i potser s’ho pensava, em deia que sí i deixava l’Albert. A mi no m’importava que el meu veí s’enfadés amb mi. Però també pensava que hi havia una altra possibilitat, i era que em rebutges. Sentia molta angoixa i volia sentir-me millor. Per això vaig decidir trucar-la per anar a muntar a cavall.
Aquella tarda ens s’ho estàvem passant molt bé i li havia proposat fer una cursa a cavall, ella va acceptar. Quan anàvem pel camp el cavall de la Júlia es va entrebancar i ella va caure. Jo quan vaig escoltar el crit que va fer i vaig veure que estava al terra, i no es movia em vaig espantar molt. Vaig anar corrent a ajudar-la, i vaig anar a demanar ajuda, però ja era massa tard. Unes hores més tard va morir en l’hospital, tenia un cop molt greu al cap. Això em va amoïnar moltísim i més sabent que no li vaig poder dir tot el que sentia per ella.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)